Els antecedents

HISTÒRIA DE L'ESCOLA

El nostre barri de Les Corts també comptà amb la presència assídua del P. Manyanet. Des de 1892 fi ns a 1901 vingué repetides vegades, perquè hi tenia amics. Però el motiu principal de les seves visites era que el sacerdot terrassenc Mossèn Ramon Trias i Coll, el 1883, havia fundat a Les Corts l’Escola-Taller de l’Infant Jesús per a infants pobres. Ell es trobava malalt i desitjava que Josep Manyanet i els seus religiosos se’n fessin càrrec. Efectivament, la Congregació va prendre’n la direcció a principis de l’any 1892. Algunes famílies de la burgesia catalana ajudaren a arrencar aquesta escola-taller. Es conserven escrits del P. Manyanet on s’adreça a la gent rica de Barcelona per tal de sensibilitzar-los en una obra social a favor dels fi lls dels obrers.

Els ante­ce­dents

El P. Manya­net, des­prés d’un viatge a Bar­ce­lona el 1872, on pre­sen­cià la pro­cla­ma­ció de la I Repú­blica amb motiu de la renún­cia al tron d’Ama­deu de Saboia, tornà a Tremp. La situ­a­ció en aque­lla pobla­ció tam­poc era gens segura; ell mateix havia estat objecte de per­se­cu­ció i hagué de tan­car el col·legi Sant Josep, el pri­mer de la nai­xent con­gre­ga­ció mas­cu­lina. Al mes de desem­bre de 1875, nova­ment a Bar­ce­lona, va fer-se càr­rec de dues esco­les popu­lars al car­rer Ponent i al car­rer Fer­ran. Des de la ciu­tat com­tal empren­gué una ambi­ci­osa tasca de fun­da­ció d’esco­les als bar­ris obrers de la mateixa ciu­tat, a diver­ses pobla­ci­ons de Cata­lu­nya i a la resta d’Espa­nya: Sant Andreu, Santa Coloma de Far­ners, Fraga, Sant Hipò­lit de Vol­tregà, Cam­brils, Vila­franca del Pene­dès, Bla­nes, Molins de Rei, Reus, Sant Julià de Vila­torta.

El nostre barri de Les Corts també comptà amb la presència assídua del P. Manyanet. Des de 1892 fi ns a 1901 vingué repetides vegades, perquè hi tenia amics. Però el motiu principal de les seves visites era que el sacerdot terrassenc Mossèn Ramon Trias i Coll, el 1883, havia fundat a Les Corts l’Escola-Taller de l’Infant Jesús per a infants pobres. Ell es trobava malalt i desitjava que Josep Manyanet i els seus religiosos se’n fessin càrrec. Efectivament, la Congregació va prendre’n la direcció a principis de l’any 1892. Algunes famílies de la burgesia catalana ajudaren a arrencar aquesta escola-taller. Es conserven escrits del P. Manyanet on s’adreça a la gent rica de Barcelona per tal de sensibilitzar-los en una obra social a favor dels fi lls dels obrers.

El P. Manyanet, després d’un viatge a Barcelona el 1872, on presencià la proclamació de la I República amb motiu de la renúncia al tron d’Amadeu de Saboia, tornà a Tremp. La situació en aquella població tampoc era gens segura; ell mateix havia estat objecte de persecució i hagué de tancar el col·legi Sant Josep, el primer de la naixent congregació masculina. Al mes de desembre de 1875, novament a Barcelona, va fer-se càrrec de dues escoles populars al carrer Ponent i al carrer Ferran. Des de la ciutat comtal emprengué una ambiciosa tasca de fundació d’escoles als barris obrers de la mateixa ciutat, a diverses poblacions de Catalunya i a la resta d’Espanya: Sant Andreu, Santa Coloma de Farners, Fraga, Sant Hipòlit de Voltregà, Cambrils, Vilafranca del Penedès, Blanes, Molins de Rei, Reus, Sant Julià de Vilatorta.

El nostre barri de Les Corts també comptà amb la presència assídua del P. Manyanet. Des de 1892 fi ns a 1901 vingué repetides vegades, perquè hi tenia amics. Però el motiu principal de les seves visites era que el sacerdot terrassenc Mossèn Ramon Trias i Coll, el 1883, havia fundat a Les Corts l’Escola-Taller de l’Infant Jesús per a infants pobres. Ell es trobava malalt i desitjava que Josep Manyanet i els seus religiosos se’n fessin càrrec. Efectivament, la Congregació va prendre’n la direcció a principis de l’any 1892. Algunes famílies de la burgesia catalana ajudaren a arrencar aquesta escola-taller. Es conserven escrits del P. Manyanet on s’adreça a la gent rica de Barcelona per tal de sensibilitzar-los en una obra social a favor dels fi lls dels obrers.

Aquesta modesta escola arribà a tenir 150 alumnes, distribuïts en pàrvuls, grau elemental i superior. Fou cremada durant la Setmana Tràgica de Barcelona, el 1909.

En el mateix solar, delimitat pels carrers d’Entença, Travessera de Les Corts, Prat d’en Rull i Taquígraf Garriga, el 1918 la Congregació bastí un edifi ci per a Cúria General i Seminari Major. Així funcionà fi ns al 1936, que fou incendiat durant la Guerra Civil, i dispersats tots els religiosos i seminaristes, molts dels quals foren màrtirs. Poc després de la Guerra es construí l’actual edifi ci de la Cúria i Seminari amb façana al carrer d’Entença.

La història

Era un desig de tota la Congregació obrir un col·legi al costat del Seminari Sagrada Família, que seria el primer que portaria el nom del seu fundador, el Pare Manyanet. El 15 de gener de 1962, començaren les obres del nou col·legi sota la direcció de l’arquitecte Josep Brugal. El dia 1 d’abril, el bisbe titular de Colofon, Fra Matias Solà, després de l’ordenació de cinc sacerdots, va beneir i col·locar la primera pedra. El setembre del curs 1962-63 van començar les classes en uns locals provisionals a la planta baixa del Seminari, amb 75 alumnes.

El dia 12 de gener de 1964, festa de la Sagrada Família, dins la commemoració del Centenari de la Congregació, fou beneït el nou Col·legi Pare Manyanet pel que més endavant seria Cardenal de Barcelona Dr. Narcís Jubany. Foren presents al solemne acte nombroses famílies i amics, tots els alumnes i professors i molts religiosos de la Congregació, presidits pel P. General Magí Morera i pel Vicari General P. Martí Millet. Tots els alumnes i professors es traslladaren al nou edifi ci, amb el cor radiant i la il·lusió de donar vida a una obra gran que acabava d’emprendre el vol. Des d’aleshores el Col·legi ha anat creixent.